Sota la pluja que renta les mentides
Tants homes com formigues obren les llums del son
Sota la pluja que renta les mentides
La ciutat adormida amb tants senyors com pors
Arlequins i clowns ploraners prenen els carrers vetllen la son
Trapezistes, equilibristes, jocs de mans, malabars de foc
Dorm…
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Sota la pluja que renta les mentides
Porpra la nit somia que ara és taronja de malsons
Papers als bassals mollats, cartes perdudes, balcons, somnis i terrats
Un laberint d’històries, un mim perdut entre els teus ulls i el mar
Dorm…
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Potser demà el matí
Tot haurà canviat
Potser demà el matí
Tot s’haurà acabat
Si els teus ulls s’obren de matinada
Vull que em vegin somiar d’aprop
Sent la pluja saltant de les teulades
Escombra el teatre dels malsons
Si els teus ulls s’obren de matinada
Vull que em vetllin la son d’aprop
Sent la pluja saltant de les teulades
Escombra el teatre dels malsons
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Potser demà el matí
Tot haurà canviat
Sóc menys pallasso que ahir
No vull fer-me gran